Resultats de la cerca frase exacta: 178

Diccionari de la llengua catalana
91. castanyoleta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels pomacèntrids, de cos oval i comprimit, de 8 a 10 centímetres de llargada, de color bru amb bandes longitudinals, més fosques en els adults i de color blau brillant en els joves, que viu en petites moles prop de les roques (Chromis chromis).  [...]
92. cridaner -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que crida contínuament, que fa crits. Quina criatura més cridanera! Ets un cridaner. De to molt intens, excessivament viu. Colors llampants i cridaners. Un blau cridaner. Estrident, s'aplica a un so, a una veu. La veu cridanera d'aquell company de classe no l'ajudava [...]
93. crisocol·la
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, silicat de coure hidratat, de fórmula (Cu2+,Al)2H2Si2O5(OH)4·nH2O, que cristal·litza en el sistema ròmbic i és de color blau o verd. [...]
94. serena
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Humitat de l'aire que cau certes nits serenes, especialment després de la posta del sol. Guardeu-vos de la serena. a la serena A camp ras, sense cobert, durant la nit. Dormir a la serena. a sol i serena V. sol¹. Clap de cel blau entre núvols.  [...]
95. vidriol
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rèptil saure de la família dels ànguids, sense potes, de color daurat o de coure pel dors, que llisca pels herbeis humits com una serp (Anguis fragilis). Sulfat d'un metall pesant. vidriol blanc Sulfat de zinc. vidriol blau Sulfat de coure. vidriol verd Sulfat de ferro.  [...]
96. corifènids
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos comprimit i allargat, més alt a la part anterior, de color blau verdós metàl·lic, amb l'aleta dorsal originada sobre la nuca i estesa sobre tot el dors, la cua molt forcada, migradors de vida pelàgica, que inclou la llampuga [...]
97. fraret
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell capbussaire de la família dels àlcids, d'uns 30 centímetres de llargada, de plomatge negre a les parts superiors i blanc a les inferiors, amb el bec travessat per bandes de color vermell, blau i groc, que pesca sempre en aigües marines (Fratercula arctica). Cugot [...]
98. glaucòfan
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral del subgrup dels amfíbols sòdics, de fórmula Na2(Mg)3Al2(Si8O22)(OH)2, que és de color blau i es troba en roques metamòrfiques formades a pressions molt elevades i a temperatures baixes. [...]
99. clupeids
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, d'aletes sense radis espinosos, amb una sola aleta dorsal, curta i oposada a les ventrals, aleta caudal forcada, ventre comprimit i amb una carena d'escutets, de dors blau verdós, flancs i ventre argentats, que inclou la sardina, l'alatxa i la saboga [...]
100. romaní 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mata de la família de les labiades, aromàtica, de fulles linears, coriàcies, amb els marges revoluts, tomentoses i blanques per sota, i flors generalment d'un blau clar amb taques més fosques, pròpia de les brolles mediterrànies, cultivada de vegades als jardins i [...]
Pàgines  10 / 18 
<< Anterior  Pàgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  Següent >>